Entrevista L’Unilateral:

Pels qui no et coneguin, et pots presentar?

Em dic Salvador Bonada i tinc 50 anys. O 39.11 com faig broma amb els meus fills tot emulant la versió d’un programari informàtic. He treballat sempre a l’empresa familiar, un botiguer de Barcelona, jugant amb el tòpic. Soc amant de la música, especialment clàssica, i de la historia. En trobar la de la meva Nació, que em va estar amagada de petit, he descobert un món nou i en ell m’hi he abocat. Aprenent i divulgant mentre davant els meus ulls es formava la personalitat d’una Nació i em meravellava. Aprenent de Catalunya m’he descobert a mi mateix i ara toca compartir-me per fer del meu País i la meva ciutat el lloc on puguem tornar a ser, plenament, lliures i catalans.

Per què participes a les primàries?

Estic en un partit polític, nascut no fa pas gaire, que decideix que els candidats no seran mai més imposats, es triaran per primàries obertes a la ciutadania. És doncs aquest el camí natural i la decisió ha estat senzilla. L’únic camí per canviar el nostre món, que entenc és un dret i un privilegi de tots, passa per compartir els horitzons i els mètodes, a la vista de tothom. Perquè tots i cada un de nosaltres som Estat i el pacte i l’acord son la base que fonamenta aquest Estat. Primàries pretén ser exactament això.

Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis

Els municipis no poden fer sols la independència. Però l’Estat es construeix des dels municipis, acostant la política a les persones, empoderant-les en el dia a dia no només cada quatre anys per triar aquells que han de manar.

Ser lliures és assumir responsabilitats. La manera de començar a ser-ho, per superar el marc mental que ens ha imposat l’ocupació, és començant per la vida quotidiana. El poble, la ciutat, és allà on vivim aquesta realitat. Aquesta és la cabdal importància dels municipis. Cal un canvi de regim cap a la radicalitat democràtica per construir el nostre futur lliures. Si bé en gran part dels municipis la proximitat del electe a el elector afavoreix l’intercanvi permanent, a mida que es van fent més grans aquesta distancia es va tornant insalvable i la participació efectiva en els afers municipals esdevé simple aparença. A Barcelona aquest efecte és especialment dramàtic. Hem d’aconseguir trencar aquestes barreres per tornar a ser aquest País que volem. L’Estat comença a casa.

Quins són els eixos principals de la teva candidatura?

Barcelona hereta l’estructura municipal d’una ocupació que posava mes o menys digitalment un alcalde que manés i controlés la ciutat, el canvi ha estat que ens deixen triar qui mana. Més de tres dècades de governs socialistes han construït una Barcelona contra el País, per garantir un espai polític i de control oposat al color polític de la Generalitat, això va ser el Maragallisme. Es va crear una estructura burocràtica i administrativa on col·locar els afins que bloqueja i castra qualsevol iniciativa i esdevé la muralla que posa setge a la participació dels Barcelonins.

Malgrat això la ciutat és viva i la seva personalitat i força, la de tots nosaltres, es l’autentic motor de Barcelona. Trenquem aquest setge, desconstruïm la ciutat per tornar a ser. Fem que la personalitat de cada barri sigui el motor. Barcelona és un gran mosaic de realitats diverses i complementàries. Aquesta Barcelona, ciutat de ciutats, és l’objectiu. Això va, ara si, de democràcia.

Crear una xarxa d’Ajuntaments de Barri, amb alcaldes i consistoris d’elecció directa és bàsicament l’herència dels antics municipis del pla, on la gent guarda consciència identitària i encara es parla d’anar a Barcelona.

L’Ajuntament de Barri pot assumir tots els serveis que calgui i prendre les decisions de govern en una descentralització administrativa complerta de les funcions municipals i de representació a la ciutat.

El govern de la Ciutat ha de tenir un caràcter «federal» centrat en vetllar per la igualtat d’oportunitats entre els barris i articular els equilibris necessaris entre uns i altres. Podrà centrar-se millor ens els reptes i projectes globals de ciutat a mig i llarg termini i en la relació del Barcelona amb la xarxa de ciutats del País.

Hem de ser aquesta ciutat, Cap del País, Casal de la Nació i Capital de l’Estat: Cap, Casal i Capital