Canviar les regles del joc és canviar la pròpia estructura del estat, per això cal començar canviant la que actualment pateix el Principat de Catalunya, una d’estrangera. Cal una reconstrucció nacional per poder tornar a esdevenir plenament estat i plenament català.

Érem i ens comportem com una societat en xarxa. Ho demostren l’emprenedoria, el teixit de petita i mitjana empresa, els autònoms, la pròpia Nació amb el seu esperit associatiu, amb la seva empenta i participació. En tots els aspectes de la societat.

El pas d’aquest sistema extractiu imposat al sistema inclusiu que ens és propi passa per redefinir-ho tot. Començant per la xarxa de carreteres i ferroviària, ara amb centre a Barcelona. Cal que la comunicació sigui directe i fluida entre tots els indrets del país, unes vies de comunicació que permetin anar directament de nord a sud, de est a oest . Tenim una xarxa ferroviària vella i obsoleta, fem d’això un actiu i despleguem-ne una de nova, amb capacitat de passatgers i mercaderies, de mitja velocitat i flexible. Permetrà una expansió del teixit productiu arreu, que s’implanti empresa en llocs que ara estan poc habitats. Aquest es un altre problema, tenim el 50% de la població acumulada sobre un 1,5% del territori. Aquesta nova estructura en xarxa ha de permetre una distribució més equilibrada i racional de la població, ensems les empreses, que ens permetrà desplegar tot el potencial del País.

El mateix amb les carreteres, amb la xarxa digital i de comunicacions, que ha d’arribar amb alta capacitat i ample de banda arreu del País, i amb l’energètica.

El desplegament d’una xarxa d’energia moderna, tant de distribució com productiva, es la oportunitat de que les renovables assoleixin el lloc que les hi correspon, en un Principat que ha de tendir, i pot, a la suficiència energètica i la no dependència del petroli com objectiu estratègic. Amb la millora mediambiental i de qualitat de vida que comporta.

Ara fa un segle La Mancomunitat presidida per Prat de la Riba, sense recursos però amb una clara consciència nacional i una voluntat ferma de fer país i de dur-lo al segle XX, desplega una tasca ingent que vertebra el Principat. Gràcies a aquella tasca, i malgrat tenir-ho tot en contra, tenim un país capdavanter.

Ara és el nostre torn. Hem de reconstruir Catalunya per que torni a ser plenament catalana, amb les nostres regles i la nostra estructura, personalitat i llengua. I ho podem fer. En alliberar-nos de l’ocupació tindrem un País econòmicament fort, empresarialment competent, amb sòlida formació i capacitació, socialment compromès. Sense patir espoli econòmic, un estat sense deute, amb superàvit net. Amb el nostre PiB i ja sense la llosa que ens impedia ser, podem abordar els projectes d’infraestructures que ens plaguin. Això portarà creixement, atraurem empresa,……. crearem empresa per abastir aquest desplegament d’estructures, crearem ocupació, riquesa, progrés. La natural distribució de la població millorarà la qualitat de vida i les oportunitats, el nostre potencial de creixement esdevé exponencial.