La nostra estructura administrativa i de govern, herència de la ocupació borbònica, no és apta per un país en xarxa, és centralista i de control del territori, castradora d’iniciatives, malgrat que el nostre caràcter nacional n’hagi amorosit els efectes.

En aquesta reconstrucció els municipis són els carreus amb els que aixecar l’edifici del estat. Son la unitat bàsica de sobirania i representativitat, allà on el contacte de la Nació amb el regiment de la cosa pública és mes estret .

No dotar els ajuntaments de més competències i recursos, vull dir que han d’haver plena competència i recursos per decidir i tractar-ho tot dins els seus límits. Els ajuntaments son sobirans dins del seu terme municipal .

S’hauran de mancomunar serveis en instàncies territorials superiors, sempre amb objectius d’eficiència i eficàcia, la comarca esdevé el primer estadi de cohesió territorial i operativa, els consells comarcals han de ser d’elecció directe per districte unipersonal i amb participació dels alcaldes.

D’aquesta manera construïm des de baix de manera sòlida. Las noves tecnologies han d’ajudar a la prestació de serveis de manera local, i la reconstrucció de la funció pública ens ha de dur a la eliminació d’un sistema funcionarial rígid i clientelar, característic d’un estat extractiu, per dotar-la de la flexibilitat i adaptabilitat necessària per fer-la propera i útil, inclusiva.

De comarques a Vegueries i eliminem d’una vegada i per sempre les províncies i les «Diputaciones Provinciales», elements borbònics imposats pel control de territori ocupat, i que s’han convertit en agències de col·locació dels partits polítics.

Dins un sistema extractiu els partits esdevenen aparells d’obtenció de poder i repartiment d’»atencions» als amics i amistançats. En el cas català, on no hi ha poder i sols gestió, la qüestió és encara més dramàtica i perniciosa. En un sistema inclusiu els partits han de ser una de les eines de la participació de la Nació en la gestió del Estat. És ingenu esperar que els partits vulguin canviar ells solets. Canviant el sistema, l’estructura de representativitat la seva pròpia natura els farà adaptar-se, o desaparèixer.