Barcelona és capital d’Estat, des de l’any 988.

Aquest Estat va ser ocupat militarment el 1714, debolides les institucions i negada la sobirania nacional a sang i foc.

Com pot recuperar Barcelona la seva condició de capital d’un Estat, amb tot el que això representa per a una ciutat?

Tornant a ser.

Un tornar a ser que sigui un autèntic canvi de règim. No podem plantejar aquesta Barcelona que volem, capital de Catalunya, en un escenari de continuïtat sota les regles i estructures de l’ocupació.

Quin és l’escenari? Un Estat, bàsicament, és un conjunt de regles del joc emanades de la sobirania de la Nació que regulen la cosa pública, la res pública, dins els límits del País, gestionades per un govern i una administració.

Som una Nació, tenim un País, ens cal l’Estat.

Acemoglu i Robinson, al seu llibre «Per què fracassen les nacions» classifiquen, en funció de les regles del joc, els sistemes econòmics de la història en dos grans tipus:

Sistemes Extractius i sistemes Inclusius.

En els sistemes extractius hi ha una elit que extreu els recursos del país, on per reeixir has de tenir amics o contactes que et donin tracte de favor, i a qui has d’agrair la gentilesa. El teixit econòmic viu aixoplugat sota el poder polític, el mèrit i la creativitat son inconvenients i la cultura fa nosa. Els tentacles radials del sistema ho controlen tot i a tothom. Qualsevol pot adonar-se de que l’estat estranger que ocupa el nostre País és un exemple perfecte de sistema Extractiu, el nostre dèficit fiscal canta.

Catalunya tendeix a comportar-se com un sistema inclusiu durant els set segles i escaig de sobirania. Per això hi trobem que la llibertat és un valor; el pacte i l’acord, el sistema; l’èxit s’obté per mèrits propis i l’economia viu amb independència del poder polític.

I malgrat l’ocupació hem seguit comportant-nos d’aquesta manera.

I malgrat tenir les regles del joc en contra em reeixit a ser un pol econòmic europeu de primer ordre i una Nació que duu la llibertat incrustada en l’anima.

Podem imaginar què podem arribar a fer i ser amb el nostre Estat, sense obstruccions per a les nostres regles del joc?

Forgem aquest futur brillant lliures. Forgem Catalunya.