«RES PUBLICA», cosa pública. Aquest n’és el significat descriptiu, neutre, sense característiques. Tot allò que es refereix a les relacions i gestió del que excedeix del particular. La República, doncs, és la interrelació d’homes lliures en la seva gestió del comú.

Sovint ens presenten el concepte república simplement com l’oposat a la monarquia, o a qualsevol supeditació del individu a un poder superior. Però és un plantejament superficial i parcial d’oposició a qualsevol règim monàrquic. I tot seguit hom fa aparèixer uns mítics «valors republicans», un útil calaix de sastre on hi pot encabir qualsevol cosa.

Aquests «valors republicans» tenen un perillós emmirallament en l’opció ideològica i política de qui els tria. I sovint pretenen identificar un ideari partidista amb l’interès general. Aquests «valors», llavors, esdevenen enemics de la república en tant que intent manipulador i castrador del lliure albir.

Sembla que hi hagi la necessitat de definir amb tots els ets i uts el poder que ens ha de governar, atribuint-li una personalitat i una manera de ser i de fer. L’estat-nació és exactament això: la construcció d’un poble homogeni definint-lo des del poder polític, al capdavall pura herència de les monarquies absolutes que havien de donar un sentit de cohesió i obediència als seus súbdits.

Però cal tenir present que ser lliure és no tenir amo ni senyor. I d’aquesta manera d’entendre el món i de relacionar-se, se’n diu Nació.

Nosaltres som Nació. Hem tingut Estat, ara decidim tornar a tenir-lo.

Afortunadament república és una paraula buida, la Nació és qui l’omple de forma i significat. I Barcelona n’és l’ensenya: cap, casal i capital.